Diversos factors han dictat aquesta elecció. L'administrador del sistema, que estava familiaritzat amb aquesta distribució, es va assegurar que fos llistat entre els candidats per a la revisió del sistema informàtic. Les difícils condicions econòmiques i la competència feroç han limitat el pressupost per a aquesta operació, malgrat la seva importància crítica per al futur de l'empresa. Per això es van triar ràpidament solucions de codi obert: diversos estudis recents indiquen que són menys cars que les solucions propietàries, al mateix temps que proporcionen igual o millor qualitat de servei sempre que el personal qualificat estigui disponible per mantenir-les.

Entre els sistemes operatius lliures, el departament de TI va analitzar els sistemes BSD lliures (OpenBSD, FreeBSD, i NetBSD), GNU Hurd, i distribucions de Linux. GNU Hurd, que encara no ha publicat una versió estable, va ser rebutjat immediatament. L'elecció és més senzilla entre BSD i Linux. El primer té molts mèrits, especialment en servidors. El pragmatisme, però, va conduir a l'elecció d'un sistema Linux, ja que la seva base instal·lada i la seva popularitat són molt significatives i tenen moltes conseqüències positives. Una d'aquestes conseqüències és que és més fàcil trobar personal qualificat per administrar màquines Linux que tècnics experimentats amb BSD. A més, Linux s'adapta a maquinari més recent que BSD (encara que sovint és una cursa on van força empatats). Finalment, les distribucions de Linux sovint estan més adaptades a interfícies d'usuari gràfiques, indispensables per a principiants durant la migració de totes les màquines d'oficina a un nou sistema.