9.3. Gestió de permisos

Linux és definitivament un sistema multiusuari, així doncs és necessari proporcionar un sistema de permisos per controlar el conjunt d'operacions autoritzades en fitxers i directoris, que inclou tots els recursos i dispositius del sistema (en un sistema Unix, qualsevol dispositiu està representat per un fitxer o directori). Aquest principi és comú a tots els sistemes Unix, però un recordar-lo sempre és útil, especialment perquè hi ha alguns usos avançats interessants i relativament desconeguts.

9.3.1. Owners and Permissions

Cada fitxer o directori té permisos específics per a tres categories d'usuaris:

el propietari (simbolitzat amb la lletra u d'usuari);
el grup propietari (simbolitzat per la lletra g de grup), que representa tots els membres del grup;
els altres (simbolitzat per la lletra o de l'anglès «other» o “altres”).

Three basic types of rights can be combined:

lectura (representat por la lletra r de «read», llegir en anglès);
escriptura (o modificació, representat amb la lletra w de «write», escriure en anglès);
execució (representat amb la lletra x d'«eXecute»: executar en anglès).

En el cas d'un arxiu, aquests permisos es poden entendre fàcilment: l'accés de lectura permet llegir-ne el contingut (incloent-hi la còpia), l'accés d'escriptura permet modificar-lo, i l'accés d'execució permet executar-lo (que només funcionarà si és un programa).

SEGURETAT executables setuid i setgid

Two particular rights are relevant to executable files: setuid and setgid (symbolized with the letter “s”). Note that we frequently speak of “bit”, since each of these Boolean values can be represented by a 0 or a 1. These two rights allow any user to execute the program with the rights of its owner or its group, respectively. This mechanism grants access to features requiring higher level permissions than those you would usually have.

Com que un programa de «root» amb el setuid s'executa sistemàticament sota la identitat de superusuari, és molt important assegurar que és segur i fiable. De fet, un usuari que aconseguís subvertir-lo per cridar a una ordre de la seva elecció podria llavors suplantar a l'usuari arrel i tenir tots els permisos al sistema.

If you require running a program under a different user or if a program requires higher permissions, the sudo, su, or runuser commands are usually better choices than using these bits (see Secció 8.9.4, «Compartir els permisos d'administrador»).

Un directori es gestiona de manera diferent. L'accés de lectura dona dret a consultar la llista de les seves entrades (fitxers i directoris), l'accés d'escriptura permet crear-hi o suprimir fitxers, i l'accés d'execució permet creuar-lo (especialment per accedir-hi amb l'ordre cd). Poder creuar un directori sense poder llegir-lo dona permís per accedir a les entrades que es coneixen pel seu nom, però no per a trobar-les si no se'n coneix l'existència o el nom exacte.

SEGURETAT directori setgid i sticky bit

El bit setgid també s'aplica als directoris. Qualsevol element creat en aquests directoris s'assigna automàticament al grup propietari del directori pare, en lloc d'heretar el grup principal del creador com de costum. Aquesta configuració evita que l'usuari hagi de canviar el seu grup principal (amb l'ordre newgrp) quan treballa en un arbre de fitxers compartit entre diversos usuaris del mateix grup dedicat.

El bit «sticky» (simbolitzat per la lletra “t”) és un permís que només és útil en els directoris. S'utilitza especialment per a directoris temporals on tothom té accés d'escriptura (com ara /tmp/): restringeix l'eliminació de fitxers perquè només el seu propietari (o el propietari del directori pare) ho pugui fer. Si no fos per això, qualsevol podria suprimir els fitxers d'altres usuaris a /tmp/.

Tres ordres controlen els permisos associats a un fitxer:

chown usuari fitxer canvia el propietari del fitxer;
chgrp grup fitxer canvia el grup propietari;
chmod permisos fitxer canvia els permisos del fitxer.

Hi ha dues maneres de representar els permisos. Entre elles, la representació simbòlica és probablement la més fàcil d'entendre i recordar. Es tracta dels símbols de les lletres esmentats anteriorment. Podeu definir els drets de cada categoria d'usuaris (u/g/o), establint-los explícitament (amb=), afegint-los (+), o traient-los (-). Així, la fórmula u=rwx,g+rw,o-r dona al propietari permisos de lectura, escriptura i execució, afegeix permís de lectura i d'escriptura per al grup propietari, i elimina el permís de lectura per a altres usuaris. Els permisos no alterats per l'addició o substracció en una ordre d'aquest tipus romanen igual. La lletra a, de «all» en anglès (tot), cobreix les tres categories d'usuaris, de manera que a=rx concedeix a les tres categories els mateixos permisos (lectura i execució, però no escriptura).

La representació numèrica (octal) associa a cada permís amb un valor: 4 per a la lectura, 2 per a l'escriptura, i 1 per a l'execució. Associem cada combinació de permisos amb la suma de les xifres. Cada valor s'assigna a les diferents categories d'usuaris posant-los en l'ordre habitual (propietari, grup, altres).

For instance, the chmod 754 file command will set the following rights: read, write and execute for the owner (since 7 = 4 + 2 + 1); read and execute for the group (since 5 = 4 + 1); read-only for others. The 0 (zero) means no rights; thus chmod 600 file allows for read/write rights for the owner, and no rights for anyone else. The most frequent right combinations are 755 for executable files and directories, and 644 for data files.

Per representar els permisos especials es pot prefixar un quart dígit a aquest nombre segons el mateix principi, on els bits setuid, setgidi sticky són 4, 2 i 1 respectivament. chmod 4754 associarà el bit setuid amb els permisos descrits prèviament.

Tingueu en compte que l'ús de la notació octal només permet establir simultàniament tots els permisos a un fitxer; no es pot utilitzar simplement per afegir un nou permís, com ara l'accés de lectura per al propietari del grup, ja que cal tenir en compte els drets existents i calcular el nou valor numèric corresponent.

SUGGERIMENT Operació recursiva

A vegades hem de canviar els drets per tot un arbre de fitxers. Totes les ordres anteriors tenen una opció -R per operar recursivament als subdirectoris.

The distinction between directories and files sometimes causes problems with recursive operations. That is why the “X” letter has been introduced in the symbolic representation of rights. It also represents the right to execute, but it applies differently to directories and files.

For directories it adds executable permissions to the chosen user(s). For files, it adds the executable bit only if at least one of the users (owner, group, or others) already has executable permissions. Let's demonstrate it, because this bit can be confusing:

$ ls test.txt
  -rw-r--r-- 1 daniel daniel 0 18. Nov 01:07 test.txt
  $ chmod u+X test.txt
  $ ls test.txt
  -rw-r--r-- 1 daniel daniel 0 18. Nov 01:07 test.txt
  $ chmod o+x test.txt
  $ ls test.txt
  -rw-r--r-x 1 daniel daniel 0 18. Nov 01:07 test.txt
  $ chmod u+X test.txt
  $ ls test.txt
  -rwxr--r-x 1 daniel daniel 0 18. Nov 01:07 test.txt

The example shows a typical file with its default permissions: its owner can read and write it, the owner's group and all other users can read it. The next operation (u+X) won't add executable permissions for the owner of the file, because permissions to execute have not been assigned. The operation has no effect on the file. Next we assign execute rights for "other" users and repeat the operation. This time it is successful, because at least one user group already had executable permissions.

It is a misconception that this bit will only affect directories. If files and directories have mixed permissions, it is often a good idea to use the find command to locate the targets you want to operate on.

ANANT MÉS ENLLÀumask

When an application creates a file, it assigns indicative permissions, knowing that the system automatically removes certain rights, given by the command umask. Enter umask in a shell; you will see a mask such as 0022. This is simply an octal representation of the rights to be systematically removed. In this case, the write right for the group and other users: With the above umask value, the default for directories 777 becomes 755 and the default permissions for files 666 become 644.

The system's default value is handled by pam_umask(8) and /etc/login.defs.

If you give it a new octal value, the umask command modifies the mask. Used in a shell initialization file (for example, ~/.bashrc or ~/.profile), it will effectively change the default mask for your work sessions.

9.3.2. ACLs - Access Control Lists

Many filesystems, e.g. Btrfs, Ext3, Ext4, JFS, XFS, etc., support the use of Access Control Lists (ACLs). These extend the basic features of file ownership and permission, described in the previous section, and allow for a more fine-grained control of each (file) object. For example: A user wants to share a file with another user and that user should only be able to read the file, but not write or change it.

For some of the filesystems, the usage of ACLs is enabled by default (e.g. Btrfs, Ext3, Ext4). For other filesystems or older systems it must be enabled using the acl mount option - either in the mount command directly or in /etc/fstab. In the same way the usage of ACLs can be disabled by using the noacl mount option. For Ext* filesystems one can also use the tune2fs -o [no]acl /dev/device command to enable/disable the usage of ACLs by default. The default values for each filesystem can usually be found in their homonym manual pages in section 5 (filesystem(5)) or in mount(8).

After enabling ACLs, permissions can be set using the setfacl(1) command, while getfacl(1) allows one to retrieve the ACLs for a given object or path. These commands are part of the acl package. With setfacl one can also configure newly created files or directories to inherit permissions from the parent directory. It is important to note that ACLs are processed in their order and that an earlier entry that fits the situation has precedence over later entries.

If a file has ACLs set, the output of the ls -l command will show a plus-sign after the traditional permissions. When using ACLs, the chmod command behaves slightly different, and umask might be ignored. The extensive documentation, e.g. acl(5) contains more information.