9.9. Quotes

El sistema de quotes permet limitar l'espai de disc assignat a un usuari o grup d'usuaris. Per configurar-lo, cal tenir un nucli que el suporti (compilat amb l'opció CONFIG_QUOTA) — com és el cas dels nuclis de Debian. El programari de gestió de quotes es troba al paquet Debian quota.

Per activar les quotes en un sistema de fitxers heu d'indicar les opcions usrquota i grpquota a /etc/fstab per a, respectivament, les quotes d'usuari i grup. En reiniciar l'ordinador s'actualitzaran les quotes en absència d'activitat de disc (una condició necessària per a una comptabilitat adequada de l'espai de disc ja utilitzat).

L'ordre edquota usuari (o edquota -g grup) permet canviar els límits mentre s'examina l'ús de l'espai del disc actual.

El sistema de quotes permet establir quatre límits:

two limits (called “soft” and “hard”) refer to the number of blocks consumed. If the filesystem was created with a block-size of 1 kibibyte, the 1024 available bytes of each block can only be assigned to one file. Unsaturated blocks thus induce losses of disk space. A quota of 100 blocks, which theoretically allows storage of 102,400 bytes, will, however, be saturated with just 100 files of 500 bytes each, only representing 50,000 bytes in total.
two limits (“soft” and “hard”) refer to the number of inodes used. Each file occupies at least one inode to store information about it (permissions, owner, timestamp of last access, etc.). It is thus a limit on the number of user files.

Un límit “suau” es pot excedir temporalment; l'usuari simplement serà advertit que estan excedint la quota per l'ordre warnquota, que normalment s'invoca amb cron. Mai es pot superar un límit “dur”: el sistema rebutjarà qualsevol operació que faci que se superi una quota dura.

VOCABULARI Blocs i inodes

El sistema de fitxers divideix el disc dur en blocs — petites àrees contigües. La mida d'aquests blocs es defineix durant la creació del sistema de fitxers, i generalment varia entre 1 i 8 kibibytes.

Un bloc es pot utilitzar per emmagatzemar les dades reals d'un fitxer, o per les metadades utilitzades pel sistema de fitxers. Entre aquestes metadades, trobareu especialment els «inodes». Un inode utilitza un bloc en el disc dur (però aquest bloc no es té en compte en la quota de bloc, només en la quota d'inodes), i conté tant la informació sobre el fitxer al qual correspon (nom, propietari, permisos, etc.) com els punters dels blocs de dades que s'utilitzen realment. Per a fitxers molt grans que ocupen més blocs dels que és possible fer referència en un sol inode hi ha un sistema de blocs indirectes; l'inode fa referència a una llista de blocs que no contenen dades directament, sinó una altra llista de blocs.

Amb l'ordre edquota -t, es pot definir un “període de gràcia” màxim autoritzat dins del qual es pot superar un límit suau. Després d'aquest període, el límit suau es tractarà com un límit dur, i l'usuari haurà de reduir l'ús de l'espai de disc a dins d'aquest límit per tal de poder escriure qualsevol cosa al disc dur.